Sunday, November 26, 2006

Queda res per descubrir a Collserola?

Mogollon!

Dimenge vem sortir en bici amb la idea de descobrir alguna zona nova del parc, concretament l'àrea entre La Floresta i Sant Cugat que és un pas que pot ser molt útil de cara a dissenyar una volta a Collcerola la mar de salada.

La tònica del dia serà anar a recer d'en Sergio. Es veu que entre setmana entrena... Això es fer trampes!

;-)

Per començar la Sargantana que escalfar t'escalfa ben escalfat... Encabat baixem pels turons de Can Pascual cap a la zona de picnic de la Floresta, just sota l'autopista. D'allí pujem a la carretera de l'Arrabassada per una urbanització marcada al mapa de l'Alpina com a "Coll Blau". És una pujada de teletransport: ara estas al fons de la vall i de cop estás a dalt. La diferència amb el tele-transport de veritat - el d'Star Trek - és que esbufegues més i sues molt.

Anem a petar just a l'alçada de les runes del Casino de l'Arrabassada, una construcció històrica que es va inaugurar a principis del s.XX i va ser enderrocada als anys 30. Es veu que hi havia una muntanya russa i tot i que entre les sales del palau hi havia una per a que es poguèssin suicidar els que havien perdut tota la seva fortuna. Queda ben poca cosa en peu però trobem dos okupes centroeuropeus molt simpàtics amb tot l'atrezzo okupa de pura raça - les rastes, els fogonets i els gossos - instal·lats i fent reformes. Quan fa un mes van descobrir les runes no sabien que allò havia estat un centre de luxe però una estudiosa de la zona que està preparant un llibre sobre el casino els hi va explicar i els hi va deixar unes fotos impressionants.

D'allí baixem a Can Borrell per pujar a Sant Medir. La vall de Sant Medir és preciosa, una de les zones més maques de la serra. Una altra pujada tele-transportada que ja no fa tanta gràcia ens deixa de nou a l'Arrabassada. D'aquí al Tibidabo - a on aprofitem per signar en contra de l'ampliació del parc d'atraccions que comportarà la destrucció d'un bon troç de bosc - i cap a casa.

Total, poc menys de 40km amb uns 700/800m de desnivell. Suficient.

Pas de la Mala Dona

Espero a Ester - la Lynn Hill del Baix Llobregat mentre penso en com m'agrada escalar a la tardor. Pots llevar-te tard, esmorçar amb la calma i escalar al migdia. Marxem cap al Pas de la Mala Dona amb l'esperança que les vies no estiguin patinoses. Pero no. El tacte era el d'una llepada de vaca. La causa no era la roca, que quan bufa vent sec és excepcional sinó l'onatge que aixecava una brumera molt visible en tota la costa. També m'han dit que dies humits amb vent de mar deixen la paret impracticable.

Pero ja que hi som ens hi posem.

"Variante" (6a, **). N'Ester diu que no arriba a 6a però a mi SÍ que em sembla 6a. Una bona via, llarga, ben assegurada, bona per escalfar degut a la varietat de presses i passatges.

El mono con navaja (V+). Cunyaaaaaaaao! Diedre amb el tacte de baba de cargol amb una secció intermitja complicadeta. Tot i que està equipada amb químics has de fer servir un parell de pitons ultrarovellats (?!). Reunió a sobre del dau característic amb el típic equipament de la zona format per dos sellaments-mosquetó. Quina manera més extranya d'equipar...

Las curvas de mi chica (6b, *). Veig a l'Ester esforçar-se més del compte i pateixo pel que m'espera. Se'm dona fatal i haig d'aprofitar l'ajuda d'un "àngel del cel" (!!) per acabar-la de qualsevol manera. La veritat es que hi ha un seguro a meitat de via que està posat amb el cul. Recordo haver-la fet amb força més dignitat.

Jocs d'aigua (6b, **). En vistes del desastre anterior la provo directament de 2n sense gaires remordiments. Té els seguros allunyats i un pas difícil obligat al desplomet de dalt. Una senyora via a que permet que Lynn Hill demostri el morro que té. De tant com va volar deu tenir jet-lag. Tacte sabonós, humit, patinós i poc adherent.

Port de gavines (6b). Rara, raaaara, però maca! El primer pas t'obliga a palmotejar una rampa. Deprés un desplom bombàstic a on no pots entretenir-te gaire. De segon i patint força.

Voy como una moto (6a+, *). Aquesta via m'agrada molt tot i que la dificultat està concentrada a baix. Estic reventat i la faig com puc.

A peu de via s'estava tranquil però al pujar uns metres de cop et venia tota la força de les onades petant contra el penyasegat. Hi havia una cordada a la Falconera que devia estar flipant.

Thursday, November 23, 2006

Vª Duathló Sant Feliu de Llobregat

El passat diumenge 19 de Novembre el GEPS va organitzar l'anual Duathló. Realment aquest any ha estat un èxit total. Més de cent inscrits, entre ells algún máquina com en Toti Bes, itinerari exigent, estructura de sortida i arribada, boxes super ben organitzats, etc. I ningú no ha pres mal! REalment enorabona als que s'han deixat la salut organitzant l'event.

L'itinerari va consistir en un primer correns per muntanya d'uns 5km seguir d'un circuit de 14 exigents km en bicicleta per acabar amb 3km a peu aquest cop per terreny urbà. Jo em vaig dedicar a grabar un video que deixo aquí mateix.



Em comentava n'Albert que han tingut forces problemes per a pactar l'itinerari amb els responsables del Parc de Collcerola fins al punt que per a properes edicions es plantejen deixar de banda les Duathlons i organitzar una mitja marató de muntanya. Espero que entre tots es pugui trobar una solució satisfacòria per totes les parts.

Sunday, November 12, 2006

Sadernes

Quan es que no es que no. He pujat diumenge de bon matí a Sadernes per a trobar-me amb la tropa que dormien al pàrquing de dalt - sembla ser que a l'hovern la barrera està oberta. A la primera via ja m'he notat un xic extrany però a la segona directament m'he marejat. He tornat a casa i a l'arribar tenia tremolors per tot el cos. Paracetamol i al llit. Deu ser que la tercera vacuna de la Hepatitis B m'ha fet reacció. St. Feliu-Sadernes-St. Feliu en un matí per no res...

De totes maneres he tingut temps de fer safreix a peu de via sobre l'estat de la zona. D'entrada cal dir que les vies del sector més popular (Castell S'Espasa esquerre) estan força pulides. A més l'escalada aquí es un xic extranya. A la nova guia moltes vies han pujat mitja lletra, de V a V+, de V+ a 6a i de 6a+ a 6b.

L'atre mig sector (Castell S'Espasa superior) té una roca més bona. Tot i que sembla que les preses estiguin al revés les vies son molt bones. Hi ha un v+ per escalfar, un 6a+ per continuar i algún 6b. A partir d'aquí molt 6c i algún seté. S'ha de tenir en compte que aquí també hi ha hagut recotacions, clàssiques com La Puça pujen a 6b+ i la del costat a 6c. Compte amb els segons llargs: ni amb una corda de 70 s'arriba anada i tornada!

Monday, November 06, 2006

Gelida: noves vies

Dimecres passat, dia de Tots Sants, vem tenir la poc original idea de visitar Gelida. Al arribar ens vem trobar amb prop d'un centenar de persones a la feixa. Se'ns va pasar pel cap tornar al pàrquing i marxar a un altre lloc però finalment vem decidir deixar passar les hores al Totxo dels Corbs ("Barcelona y alrededores", pàg. 268).

La sorpresa va ser quan vem seguir la feixa cap a l'esquerra i vem descobrir un bon grapat de vies noves. Realment la roca no es cap meravella. O bé es cau a troços (casc imprescindible, sobretot pel que asegura) o està coberta de molsa negra patinosa. Tot i així s'han obert una dotxena d'itineraris equipats amb traça. Desconec qui ha estat l'aperturista però com sempre no puc més que agraïr-li l'esforç.

Resumint el sector i de dreta a esquerra la cosa pot quedar més o menys així:

- Un primer sectoret amb unes tres o quatre vies. La que va pel diedre negre deu ser cinqué i a la seva esquerra deu ser ¿6b?.

- A continuació hi ha una via aïllada que l'estava provant una altra cordada. ¿6b també?

- Després hi ha una cascada seca amb tres itineraris. Roger, que es mou bé en el seté inferior, va provar el del mig i li va costar molt. Pel que ens va dir l'altra cordada el de l'esquerra és més fàcil. De les tres la de la dreta sembla bestialment dura.

- Uns metres a l'esquerra hi ha un esperó preciós en bona roca en la òrbita del 5+/6a. La placa del darrera amaga un 6b/6c a on s'ha d'anar esquivant la roca solta. Realment aquest racó sembla un esborany. Una mica Ordesa.

- Finalment si recorrem la feixa fins al final (sempre cap a l'esquerra) trobem un parell de vies que segons ens van indicar son 5+ en roca bona. Deuen ser les millors del sector.

Un cop repassat el sector una mica d'egolog, la meva collita:

Del Riki (6a). Coi, com costa! Em baixo de la tercera xapa amb els avantbraços de Popeye. Les assegurances allunyen una mica però el problema es que la via és força difícil. A més a dalt de tot té un bloc del que t'has de penjar a dues mans que fa més por que un mico amb pistoles. Qualsevol dia algú l'arrenca. Després amb la corda per dalt l'encadeno rebufant.

Capvespre (6a+). La provo directament de segon i me'n penedeixo. De fer-la de segon, s'enten. Té la dificultat concentrada en xapar la tercera o quarta xapa.

Del corb (6b, *). També de segon i també l'encadeno. Em sembla una via bona, has de pensar una miqueta i té amb algun pas complicat, d'apretar sobre alguna presa no gaire bona. L'opinió de'n Roger no es tan positiva però a mi m'ha agradat.

L'esperó (¿5+? ¿6a?, *). Es l'esperò del sector nou, el més marcat i el de millor roca, primer taronja i als cinc metres gris. L'entrada, fins a passar el desplomet, es molt bona. Després perd interés.

Saturday, November 04, 2006

Mal Pas de Travil

Con el frío que ha caido de golpe lo normal es emigrar al sur. Pero nosotros no: al norte, concretamente a Berga. Después de unas cuantas carambolas, cambio y re-cambios de planes (Surroca no que dicen que es cutre) hemos acabado en el Mal Pas de Travil. Para mi la primera visita. Frio hacía, unos 12 o 13 grados, pero la roca aún retenía parte del calor de la semana pasada y hemos podido escalar a gusto.



Foto: reseñas de Oskar y Pere Books

La zona es un Montsant en miniatura. Más amable, con más agujero y seguros cerca - eso si, la roca un poco blanda, casco obligatorio. Realmente merece la pena hacerle una visita. Marta no ha podido venir porque se encontraba un poco mal pero hubiese disfrutado de lo lindo. Os detallo mi particular cosecha (Roger y Raul que hablen por ellos mismos). Me baso en las reseñas de Oskar y Pere Books enlazadas desde skalada y onaclimb:

La dels ositos (5c, *) - Diedro muy vertical que me ha calentado bien. Me ha costado la muy puñetera. Larga y bonita.

Esperó del petitó (6a, ***) - Un espolón precioso. Obra maestra. Mucho canto, todo evidente, pasos de espolón auténtico, desplome cargante hacia el final. En la reseña antes mencionada le da 6a+, en mi modesta opinión es un pelín menos.

Sant Antoni (6a+, **) - Entrada un poco gorilera, el resto es muy homogeneo. Muy equipada, larga (30m) y sublime. Más canto de lo que parece. El metro de mala roca a mitad del recorrido no le quita encanto. El final es un poco fino y me ha costado. En la reseña antes mencionada le daba 6b, en mi modesta opinión es un pelín menos.

Peu de Moix (6a, *) - En la reseña antes mencionada le daba 5+, en mi modesta opinión es un pelín... ¡MÁS!. Tanto yo como Raul nos colgamos a mitad de via. Yo he resoplado bastante. Es la que más me ha costado del dia. Ya iba medio petao.

Volare (6c, *) - La pruebo con la cuerda por arriba y no me entro de nada. Petao del todo y ya con un frío de narices. Al lado tengo un mejicano que no para de deir güey con todo: méte el gato en el hueco güey magnesia fuerte güey y dale la chingada güey ¡Que gente más maja! ¡Hay que ir a Mexico pero ya!

Entre güey y güey se acaba el dia. Ha merecido la pena subir hasta aquí. El Mal Pas no tiene nada que ver con el resto de zonas de Berga, ni por equipamiento ni por el tipo de roca. Y aún me quedan un buen puñado de itinerarios pendientes. Roger comenta que Bin Lader Towers es buena, i el diedro de 6a del primer sector tiene una pinta como para comérselo. Y con un poco más de punch el 6c sale. Este invierno repito. Si da el sol seguro que se está calentito y con tanto doble carril se llega en un periquete des de el Low Llobregat.