Sunday, November 26, 2006

Pas de la Mala Dona

Espero a Ester - la Lynn Hill del Baix Llobregat mentre penso en com m'agrada escalar a la tardor. Pots llevar-te tard, esmorçar amb la calma i escalar al migdia. Marxem cap al Pas de la Mala Dona amb l'esperança que les vies no estiguin patinoses. Pero no. El tacte era el d'una llepada de vaca. La causa no era la roca, que quan bufa vent sec és excepcional sinó l'onatge que aixecava una brumera molt visible en tota la costa. També m'han dit que dies humits amb vent de mar deixen la paret impracticable.

Pero ja que hi som ens hi posem.

"Variante" (6a, **). N'Ester diu que no arriba a 6a però a mi SÍ que em sembla 6a. Una bona via, llarga, ben assegurada, bona per escalfar degut a la varietat de presses i passatges.

El mono con navaja (V+). Cunyaaaaaaaao! Diedre amb el tacte de baba de cargol amb una secció intermitja complicadeta. Tot i que està equipada amb químics has de fer servir un parell de pitons ultrarovellats (?!). Reunió a sobre del dau característic amb el típic equipament de la zona format per dos sellaments-mosquetó. Quina manera més extranya d'equipar...

Las curvas de mi chica (6b, *). Veig a l'Ester esforçar-se més del compte i pateixo pel que m'espera. Se'm dona fatal i haig d'aprofitar l'ajuda d'un "àngel del cel" (!!) per acabar-la de qualsevol manera. La veritat es que hi ha un seguro a meitat de via que està posat amb el cul. Recordo haver-la fet amb força més dignitat.

Jocs d'aigua (6b, **). En vistes del desastre anterior la provo directament de 2n sense gaires remordiments. Té els seguros allunyats i un pas difícil obligat al desplomet de dalt. Una senyora via a que permet que Lynn Hill demostri el morro que té. De tant com va volar deu tenir jet-lag. Tacte sabonós, humit, patinós i poc adherent.

Port de gavines (6b). Rara, raaaara, però maca! El primer pas t'obliga a palmotejar una rampa. Deprés un desplom bombàstic a on no pots entretenir-te gaire. De segon i patint força.

Voy como una moto (6a+, *). Aquesta via m'agrada molt tot i que la dificultat està concentrada a baix. Estic reventat i la faig com puc.

A peu de via s'estava tranquil però al pujar uns metres de cop et venia tota la força de les onades petant contra el penyasegat. Hi havia una cordada a la Falconera que devia estar flipant.

1 comment:

Anonymous said...

Ondia.. jo tambe vaig quedar sorpres dels equipaments a sobre les vies, aquests quimics amb assegurament no els havia vist enlloc.

Sempre descobreixes coses noves...

Apa... vagi b!!