Can Boquet

Arribo massa d'hora i m'entretinc tot sol al Sector Clàssic. Encabat vaig a buscar a Alba i a la resta de la crew al Sector Nou. El boulder no és ni millor ni pitjor que les altres modalitats de l'escalada. És, això sí, molt cansat. Ara, ja a casa, gairabé no puc ni subjectar la tassa de té que tinc a les mans.

Passejar pel bosc a l'hivern no té preu. Fem de boletaires tot i que el nostre objecte de desig no és comestible: busquem línies en grans códols erms que recorden a escultures mayes - aquí el cap d'un rei, més enllà un deu ajagut -. Serà possible pujar per aquí? Com es comença, amb la ma dreta o amb l'esquerra? Algú pot pensar que la roca amaga missatges secrets que el bon escalador ha de desvetllar però no és ben bé així. La roca no amaga cap missatge. És com voler trobar inteligència en la mirada d'una vaca. La roca... és roca. Pero creure el contrari és un dels jocs més interessants que conec.

Can Roca

Fugint de la borrasca ens refugiem a Can Roca. A ple hivern i amb una mica de sol zones com el Pas de la Mala Dona, Can Roca, Penya Ginesta, Rocamaura, etc. es converteixen en solariums de factor de protecció "Extreme".

Delta, 6a. Viote. Ideal per escalfar.
Chorrera, 6b. A veure si la propera vegada que hi vagi (l'any vinent?) recordo que l'últim bidit s'agafa amb la ma esquerra. Un intent per baix, un altre per dalt... Total: perquè? Em caic en els mateixos passos de primer que de segon...
Slow Hand, 6b. Grau de bloc. Un tasconet ajuda força. De primer i de segon em caic al final.
Drakül, 6c+. Directament de segon. A dalt té un pas curiós (per no dir difícil) que li dona tot el plus ("+") i potser una mica més.

Roger fa tots els 7s de la paret, excepte el 7c. Si tornem serà a reequipar alguna ruta que bona falta li fa.