Gelida: noves vies

Dimecres passat, dia de Tots Sants, vem tenir la poc original idea de visitar Gelida. Al arribar ens vem trobar amb prop d'un centenar de persones a la feixa. Se'ns va pasar pel cap tornar al pàrquing i marxar a un altre lloc però finalment vem decidir deixar passar les hores al Totxo dels Corbs ("Barcelona y alrededores", pàg. 268).

La sorpresa va ser quan vem seguir la feixa cap a l'esquerra i vem descobrir un bon grapat de vies noves. Realment la roca no es cap meravella. O bé es cau a troços (casc imprescindible, sobretot pel que asegura) o està coberta de molsa negra patinosa. Tot i així s'han obert una dotxena d'itineraris equipats amb traça. Desconec qui ha estat l'aperturista però com sempre no puc més que agraïr-li l'esforç.

Resumint el sector i de dreta a esquerra la cosa pot quedar més o menys així:

- Un primer sectoret amb unes tres o quatre vies. La que va pel diedre negre deu ser cinqué i a la seva esquerra deu ser ¿6b?.

- A continuació hi ha una via aïllada que l'estava provant una altra cordada. ¿6b també?

- Després hi ha una cascada seca amb tres itineraris. Roger, que es mou bé en el seté inferior, va provar el del mig i li va costar molt. Pel que ens va dir l'altra cordada el de l'esquerra és més fàcil. De les tres la de la dreta sembla bestialment dura.

- Uns metres a l'esquerra hi ha un esperó preciós en bona roca en la òrbita del 5+/6a. La placa del darrera amaga un 6b/6c a on s'ha d'anar esquivant la roca solta. Realment aquest racó sembla un esborany. Una mica Ordesa.

- Finalment si recorrem la feixa fins al final (sempre cap a l'esquerra) trobem un parell de vies que segons ens van indicar son 5+ en roca bona. Deuen ser les millors del sector.

Un cop repassat el sector una mica d'egolog, la meva collita:

Del Riki (6a). Coi, com costa! Em baixo de la tercera xapa amb els avantbraços de Popeye. Les assegurances allunyen una mica però el problema es que la via és força difícil. A més a dalt de tot té un bloc del que t'has de penjar a dues mans que fa més por que un mico amb pistoles. Qualsevol dia algú l'arrenca. Després amb la corda per dalt l'encadeno rebufant.

Capvespre (6a+). La provo directament de segon i me'n penedeixo. De fer-la de segon, s'enten. Té la dificultat concentrada en xapar la tercera o quarta xapa.

Del corb (6b, *). També de segon i també l'encadeno. Em sembla una via bona, has de pensar una miqueta i té amb algun pas complicat, d'apretar sobre alguna presa no gaire bona. L'opinió de'n Roger no es tan positiva però a mi m'ha agradat.

L'esperó (¿5+? ¿6a?, *). Es l'esperò del sector nou, el més marcat i el de millor roca, primer taronja i als cinc metres gris. L'entrada, fins a passar el desplomet, es molt bona. Després perd interés.