Wednesday, February 14, 2007

Roses-Cadaqués-Roses

"Pixant miro la mar blava
a l'esquerra el Cap de Creus
a la dreta el cap de la fava..."


Em penso que els versos son d'en Carles Riba, bon poeta, millor vividor. La volteta de Roses a Cadaqués resseguint la costa es molt maca i la tornada per l'interior té la màgia del lloc. Hi ha dos moments culminants. Quan desprès d'assolir un coll veus Cadaqués als teus peus i quan a la tornada t'hi troves amb una vista que domina tota la badia de Roses.

Al final vem ser 4. En Sergio, que fa trampes i s'entrena, l'Ester, que derrapa a les pujades, i l'Antonio, segurament la persona més elegant que he vist mai a sobre d'una bicicleta, quina classe!


En Sergio ha penjat la ruta al wikiloc i unes fotos al seu flickr. Les fotos d'aquí son de l¡Ester. Uns quants consells: NO seguiu el GR al sortir de Roses, no és ciclable. Millor agafar la pista i deixar-la a la primera curva per a empalmar més endavant amb un camí ciclable. Reserveu forces per a la tornada, la pujada fora la trovareu al sortir de Cadaqués. I feu una paradeta a una de les platges de Cadaque´s. Diumenge va fer un dia espectacular i s'estava d'allò més bé.

Friday, February 09, 2007

Vilanova de Prades

Diumenge ens juntem amb en Catx, en Pep i tota la família a Vilanova de Prades. També estan l'Oriol i en Víctor.

En Catx es un gran escalador en tots els matissos de la paraula. Però és encara millor humorista, de l'escola de Lo Catanyà. Si el coneixeu de ben segur que heu passat bones estones amb ell.

No havia estat mai a Vilanova de Prades (ressenyes) i m'ha agradat més del que em pensava. La roca és al·lucinant. Sòlides plaques blaves amb menys forat que Margalef que gairabé no recorden el conglomerat - de fet ÉS conglomerat. Les rutes son curtes i els forats en general superficials cosa que et manté els dits estirats i els avantbraços tensos com un cable d'acer.

Anem al sector Cámping i ens quedem al principi de la feixa (esquerra).

Pastelada, 6a. Aquí no hi ha forats, la cosa consisteix en agafar-se dels volums i passejar els peus per adherències en el que recorda una escalada molt berguedaniana. L'últim pas és la mort de la mort. Em tiro a la reunió i l'agafo amb les dues mans...

Cabrita, 6a, *. Una via supercurta que se'm fa superllarga. Tensa de principi a fi, sol és 6a però sembla el doble de grau o el triple o més.

Cabronada, 6b, *. Supercurta com l'anterior. Veig com una cordada fa el primer pas, em passen la cinta pel primer seguro, etc. i tot i així em costa com la cosa que més em costa del món. El primer pas és complicat. Encadenant-la he fet el dia.

Cabra, 6a+. Ara ja no puc, m'he refredat i se m'atravessa... La veritat es que les tres vies del pedestal s'assemblen molt, tant en estil com en dificultat.

No puc més. Roger prova Nasdaravia, 7a. Jo la intento de segon. El primer seguro está com d'aquí a Kathmandú, té un pas MOLT difícil a mitja via i un de pitjor arribant a la cadena. No deu ser una via molt popular... També fa el diedre de Damian que és molt més difícil del que indica el se grau (6c). Catx i Víctor fan Esto és un infierno i efectivament, és un infierno. Després van a escalar a la següent placa a on en Pep està equipant "Gina" que per molt que surti ressenyada al llibre no té parabolts (!!??). L'Oriol y el Víctor es marquen uns 7b+ a vistíssima i Roger un 7a preciós.

He fet bones vies però segurament les millors del sector quedan a la dreta de la feixa. Així que ja tinc excusa per tornar!

Monday, February 05, 2007

Margalef

Serà l'últim cap de setmana que escalo amb en Roger durant una llarga temporada. Marxa cap a Sudamèrica en una volta que durarà mesos. M'alegro moltíssim per ell. I l'envejo alhora.

Baixem a Margalef amb la calma. Realment tota la comarca es espectacular. Les carreteres que semblen d'una altra època. Els paratges abandonats.

Teniem idea d'anar a l'altre costat del riu a on estan els sectors Pessigafigues i Verdures però estan a l'ombra i com que no tenim moltes ganes de patir preferim el megaclàssic sector Can Torxa. Hi ha molta gent però com que arribem tard tenim lliures les vies per escalfar i quan anem a més la gent ja deixa lliures les altres.

No cal que parli de la qualitat de la roca, oi?

Trumfus Peluts. V+. *. Facileta fins al final que has de tibar d'una moneda.

L'escorpí. 6a. **. Més dificileta que l'anterior casi caic a mitja via. És trovar-li el canto.

Julivert. 6a+. **. Cuñaoooooo! Un consell, millor començar pel megacanto de més a la dreta i saltar-se el primer seguro. Després del bombeig inicial la cosa està en anar aguantant. S'arriba a una repisa. Per sortir has de fer un passet i xapar, així que si caus t'estampes. Com que no tinc ganes de trencar-me el tormell que ja tinc trencat i apedaçat poso la cinta, m'agafo, passo la corda, baixo a la repisa com si no hagués passat res i cap a dalt. Amb tots els meus respectes es podria haver protegit una mica millor, oi?

¿?. 6a+. *. Passet a l'entrada, pim pam, una planxa que em costa el nom del porc i quan em veig a la cadena em tira enrera l'aleje final. Arribo a agafar el canto de xapar la reunió però prefereixo DESGRIMPAR i baixar-me. Has de fer una bona compressió per a xapar la reunió i no tinc el braç esquerre tan neumàtic. Humiliant...

Somiatruites. 6b+. **. Aprofitant el diedre arribo al tercer seguro, que és a on està el pas més difícil, i a partir d'allí l'equipo descansant aquí i allà. Com que els seguros estan a prop no costa arribar a la cadena però encadenar-la tota ja seria una altra cosa. Sol el tram final a partir de la repisa té una resistència considerable. Una petita joia.

Jo ja estic com un popeye i és just ara que Roger es troba escalfat. Prova Supercalcàrea, 7a, *** i li surt sense despentinar-se. Jo la faig de segon com qui fa boulder: penjant-me a cada cinta. La veritat es que hi ha més presa del que sembla i la roca és BRUTAL. Els primers metres son difícils i a partir d'aleshores recorda a una placa de la Cova de l'Arcada. Pero amb SUPERCALCARI!


Pujem a dormir a l'Ermita de Sant Salvador. Concert de Dijeridoo pels senglars (en vem veure un de ben gros). Nit unànime que diría Borges. Els hotels estan bé però a on hi hagi una nit al ras... Això sí, cada dia l'Ermita està més concorreguda. Al final ens ajuntem com 5 cotxes!