La Riba

A una hora en cotxe de casa, calor a l'hivern i vies boníssimes, La Riba és una bona alternativa per quan apreta el fred. No és més coneguda perquè no hi ha vies difícils però és un festival de sisés com n'hi ha pocs.

Jo faig servir l'antiga guia de Prades però vaig veure a molta gent amb l'anglesa Costa Daurada de Rock Fax.

La roca es brutal. Sobintejen les plaques lleurgerament desplomades plenes de forats de tota mida. L'equipament sol conistir en químics i ocasionalment parabolts i les reunions tenen mosquetó.

Tot i que hi ha diferents sectors és fàcil acabar a la Penya Roja:

- Valls (5). No se'm donen gaire bé els diedres i aquest no és l'excepció.

- GEAM (5c, *). Presa petita, forat enorme, presa petita, forat enorme i així. Em resulta difícil pel grau.

- Rothmans (6a, ***). Una placa de somni, tota grisa i rugosa amb els forats justos i separats. El pas difícil el trobem quan s'ajau. Llàstima que no tingui 15 metres més.

- Figuerola-magrinyà (6a). Em baixo del 4rt seguro pensant que el problema és que aquest allunya però després fent-la de segón me n'adono que el pas es difícil. No sé com sol li donen 6a. La reunió no està a on posa la guia sinó uns 10 metres més amunt.

- Directa reus (6b+, **). L'entrada consisteix en uns passos sense peus amb els bíceps a tope. Després encara hi ha un pas de pressa petita. Arribant a la reunió els seguros escassejen. La via es brutal. Marta fa el segon llarg, continu amb bona presa i un pas difícil i desprotegit per a arribar a la cadena. Jo faig el 1er llarg de segón.

- La via de Brian (6b o 6b+, ***). Una clássica i una via molt diferent a qualsevol altra. Una placa de 4 metres dona lloc a un desplom més accentuat del que sembla a primera vista amb preses grans o molt grans. No sé que faig que m'agafo del segon seguro. D'allí a la reunió l'endcadeno bé. Una obra mestre.

Es fa fosc d'hora així que la cosa es fer passar les hores.