Estic aprofitant les estones lliures de les festes per fer una miqueta de bloc que és una activitat que va bé en aquests dies curts i suposadament freds.
Dia de Sant Esteve vaig escapar a Sant Joan de Vilatorrada. Des de Sant Feliu son 40 minuts de cotxe. Era la priemra visita a la zona i em vaig quedar parat. Té un aire a Fontenbleau. Hi ha foça blocs (més de cent?), places, rocs realment alts. Però la principal similitud amb l'escola francesa consisteix en que acabes com si t'hagués passat un camió per sobre: apallissat!. Es una escola a on tens opcions. Si no t'agrada un bloc te'n vas a un altre perquè tens a on escollir. En tot cas es una de les millors zones de bloc de Catalunya juntament amb el Cogul i Can Boquet. La roca es una mena d'arenisca gruixuda (o conglomerat fi) que acaba amb la pell.
Roca: Sempre tens alguna cosa pels peus i hi trobem tota mena de preses, romes, fissures horitzontals, forats, regletes...
Cróquis i ressenyes: Les ressenyes publicades a Blocandeker son molt bones.
Com arribar-hi: Des de Sant Feliu cal agafar la NII, desviar-se cap a Monistrol i seguir fins a Manresa. Un cop allí seguirem totes les indicacions que marquen Manresa Oest. Al sortir anem a parar a una rotonda. Seguirem cap a Sant Joan de Vilatorrada. Passem de llarg el primer desviament que entra al poble i agaffem el segon cosa que ens situa a la carretera ue porta a Calaf. El cróquis de Blocandeker és molt aclaridor. Seguim la carretera fins just uns metres més enllà del punt kilométric que marca el km4. Aleshores agafem una pista que surt a les "4" o a les "5" i la seguirem 800/900 metres fins a trobar un desviament a ma esquerra. El seguim uns 200m més i ja estem al pàrquing del dipòsit.
Comparat amb Sant Joan, Can Boquet és un altre mon. El granit té un carisma especial però la veritat és que ni ofereix tantes possibilitats ni cansa tant. Fas més força de dits que amb el cos. La cosa és anar combinant, no?
Thursday, December 28, 2006
Monday, December 18, 2006
Pas de la Mala Dona - again...
Dissabte el dia es va aixecar fantàstic. Al Pas de la Mala Dona feia prou sol com per escalar sense samarreta. Quan vem arribar (a les 12h...) no hi havia ningú. Està clar que els sopars d'empresa van causar estralls. Després va aparèixer el Raul amb els coleguis de Sant Benet. Per aparcar millor fer servir la míni-àrea de la curva a mà esquerra que el pàrking de tota la via. Has de fer 100 metres extres de carreteres però t'estalvies fer una maniobra extranya a la zona de l'heliport. De tant en tant hi ha robatoris, tant a un pàrking com a l'altre.
A Rock Fax hi ha una descripció detallada de cada via, però si la llegiu no em vingueu després que heu fet tal o tal altra ruta a vista! ;-) Les ressenyes es poden trobar a Mauri web i al Llibre "Barcelona y alrededores".
Aniversari (V+, *). Per escalfar. Té un segon llarg de 6a+ que recorre l'esperó que es veu des de terra. La reunió es de les que has de passar la corda per dos sellaments. L1 + L2 son 35 metres justos.
Variante (6a, **). Aquesta via m'agrada molt!
Voy como una moto (6a+, *). Em deixa tal cual: com una moto! L'entrada és molt bona, llàstima que la resta de la via baixi d'intensitat.
Bona Dona (v+). De tant humida m'haig de baixar... Cosa extranya perquè dissabte el tacte era (casi) perfecte. Deu ser que per aquí baixa aigua quan plou.
Mediterrani (6b, **). Té un pas entre el segón i tercer seguro. La resta es fa bé. Roger fa el segon llarg (també 6b) tot i que l'equipament - tres seguros exrtes - està fatal. Em penso que L1 + L2 no arriba a 30m però esteu al cas.
Mare nostrum (6c, ***). És la definicó de resistència plafomera pura i dura. Un 6c de referència. No em surt ni de segón. M'he vist millor. Una de les meves vies preferides de tots els temps.
Roger prova Bonsai, cotada en principi com a 6b, i s'hi troba amb una col·lecció de maillons per abandonar aquí i allà. Una via molt dura - 6c mínim - amb caigudes llargues. Avissats esteu. Al final saludem a Raul & crew que estan a la cova de la dreta. M'han dit que allí hi ha alguna via tan brutal Realization però de menys grau. Per qui tingui nivell, es clar.
A Rock Fax hi ha una descripció detallada de cada via, però si la llegiu no em vingueu després que heu fet tal o tal altra ruta a vista! ;-) Les ressenyes es poden trobar a Mauri web i al Llibre "Barcelona y alrededores".
Aniversari (V+, *). Per escalfar. Té un segon llarg de 6a+ que recorre l'esperó que es veu des de terra. La reunió es de les que has de passar la corda per dos sellaments. L1 + L2 son 35 metres justos.
Variante (6a, **). Aquesta via m'agrada molt!
Voy como una moto (6a+, *). Em deixa tal cual: com una moto! L'entrada és molt bona, llàstima que la resta de la via baixi d'intensitat.
Bona Dona (v+). De tant humida m'haig de baixar... Cosa extranya perquè dissabte el tacte era (casi) perfecte. Deu ser que per aquí baixa aigua quan plou.
Mediterrani (6b, **). Té un pas entre el segón i tercer seguro. La resta es fa bé. Roger fa el segon llarg (també 6b) tot i que l'equipament - tres seguros exrtes - està fatal. Em penso que L1 + L2 no arriba a 30m però esteu al cas.
Mare nostrum (6c, ***). És la definicó de resistència plafomera pura i dura. Un 6c de referència. No em surt ni de segón. M'he vist millor. Una de les meves vies preferides de tots els temps.
Roger prova Bonsai, cotada en principi com a 6b, i s'hi troba amb una col·lecció de maillons per abandonar aquí i allà. Una via molt dura - 6c mínim - amb caigudes llargues. Avissats esteu. Al final saludem a Raul & crew que estan a la cova de la dreta. M'han dit que allí hi ha alguna via tan brutal Realization però de menys grau. Per qui tingui nivell, es clar.
Sunday, December 10, 2006
Volta a Papiol
Apunteu que aqueta és una mega clássica. Son uns 32km en bicicleta per fer en unes 3 hores visitant alguns dels racons més macos de l'oest de la serra de Collserola.
Sortim de Sant Fliu i pujem a La Salut. D'allí pujem a la carretera Samson, la travessem i seguim per la pista puja-baixa que continua recte. Just abans d'arribar a Ca n'Amigó pujem a la font del mateix nom per una pista dreta amb el sol de pedres. Una mica més endavant arribem a un coll. Tot just a l'esquerra apareixen dues flexes. Els hi fem cas i seguim 50 metres fins que ens hem de baixar de la bici per adentrar-nos en un camí que ens portarà a Can Bofill.
D'aquí a Can Tintorer i després a Sant Bartomeu de la Quadra per bona pista y sense gaires desnivells. Baixem a La Rierada que a la tardor fa goig de veure. D'aquí ens dirigirem a les Escletxes de Papiol. Un cop aquí pujarem cap a la ermita de La Salut però abans d'arribar-hi agafarem una pista a la dreta cap a La Colònia Montserrat. No hi arribarem ja que baixarem per una pista ràpida cap a Les cases de Castellví.
Fins aquí no hem deixat de fer tobogans però ara ve una pujada llarga. Un cop a Les cases de Castellví hem de seguir la carretera a ma esquerra fins a trobar el c/Sibèria que seguim fins a una masia amb una cadena. la travessem i creuem un pont a ma dreta. Ens esperen tres quilómetres de pujada constant que ens deixen a una carretera. La seguim a ma esquerra durant un parell de quilómetres fins a arribar a La Creu i cap a casa.
És una de les meves voltes favorietes sobretot per ara que ve l'hivern. Un dia o un altre sempre acabo trovant neu...
Can Roca
A poc que surti el sol les parets costaneres orientades al sud es converteixen en un reducte de la primavera. Com Can Roca.
Recordo haver-hi anat fa temps però aquest cop em va costar força trobar l'aproximació. Les indicacions de la Guia "Barcelona y alrededores" no son gaire útils. A més hi ha dos maneres d'arribar-hi. Una pel merendero de Can Roca - que costa de trobar - i l'altre pel centre d'educació ambiental Cal Ganxo. Us deixo un mapa d'aproximació a aqueta masia. Ara no es pot arribar en cotxe perquè la pista encimentada que hi porta està tancada. S'ha de deixar el cotxe al pàrquing previ i un cop a la casa caldrà seguir un camí de terra que surt recte fins que després de fer uns 500 metres veiem la paret a sobre nostre. La pedra es troba segons pujem a la dreta de la vall i no es veu fins que no estem ben bé a sota moment en el que haurem de sotir del camí per atançar-nos-hi camp a través.
Trobarem vies d'uns 10/15 metres repartides en dos sectors, una agulla amb 5 itineraris de presa petita i a l'ombra i la paret principal amb una desena d'itineraris atlètics. La roca és molt bona. La majoria de noms i graus estan pintats a peu de via. L'equipament és molt irregular. Hi ha itineraris amb químics, d'altres amb espits que caldria canviar i uns pocs que alternen les dues categories: un químic, una ronya, etc. (???!!).
Crec recordar que a l'agulla les vies serien d'esquera a dreta 6a, 6c, 6b, 5c, 6a+.
A la paret principal més o menys 6a, 6b, 6b+, 6c, 6c+, 7a, 7b, ?, ?, 5c, 6b, 7c, ?, ?
Ara la collita.
Lila, 6a, *. Bona via i amb bona presa. És el 6a de l'esquerra i la més fàcil de la paret. Més fàcil i tot que el 5c de l'agulla.
El Ano de Venus, 6a+. L'entrada no és fàcil però el pas difícil és encara anar del segon al tercer seguro. Hi ha un escape per la dreta però el pas original per l'esquerra obliga a fiarse molt de punxetes pels peus. Afortunadament supermiquel l'equipa. Jo de segon la trobo fàcil, que és el que passa amb les vies tècniques de peus, que de segon semblen menys.
Filigordas, V+. Li fem un intent però el primer pas està assegura per una autèntica ruina i la deixem estar per...
Slowhand, 6b, *. Molt atlética i molt maca. El pas del segon al terce seguro és molt físic. Després encara té un pas potent per arribar a la reunió que es pot evitar per la fisura de la dreta sense moure gaire el grau que com a tota l'escola té fama de dur. Em costa equipar-la i després de segon l'encadeno fins l'últim seguro. Jó! Quina pena caure aquí!
Hi ha uns nois probant un 6b que es diu Chorrera que té molt bona pinta. Encara hi ha un 6c - Sostret - a la dreta que sembla pecata minuta.
Recordo haver-hi anat fa temps però aquest cop em va costar força trobar l'aproximació. Les indicacions de la Guia "Barcelona y alrededores" no son gaire útils. A més hi ha dos maneres d'arribar-hi. Una pel merendero de Can Roca - que costa de trobar - i l'altre pel centre d'educació ambiental Cal Ganxo. Us deixo un mapa d'aproximació a aqueta masia. Ara no es pot arribar en cotxe perquè la pista encimentada que hi porta està tancada. S'ha de deixar el cotxe al pàrquing previ i un cop a la casa caldrà seguir un camí de terra que surt recte fins que després de fer uns 500 metres veiem la paret a sobre nostre. La pedra es troba segons pujem a la dreta de la vall i no es veu fins que no estem ben bé a sota moment en el que haurem de sotir del camí per atançar-nos-hi camp a través.
Trobarem vies d'uns 10/15 metres repartides en dos sectors, una agulla amb 5 itineraris de presa petita i a l'ombra i la paret principal amb una desena d'itineraris atlètics. La roca és molt bona. La majoria de noms i graus estan pintats a peu de via. L'equipament és molt irregular. Hi ha itineraris amb químics, d'altres amb espits que caldria canviar i uns pocs que alternen les dues categories: un químic, una ronya, etc. (???!!).
Crec recordar que a l'agulla les vies serien d'esquera a dreta 6a, 6c, 6b, 5c, 6a+.
A la paret principal més o menys 6a, 6b, 6b+, 6c, 6c+, 7a, 7b, ?, ?, 5c, 6b, 7c, ?, ?
Ara la collita.
Lila, 6a, *. Bona via i amb bona presa. És el 6a de l'esquerra i la més fàcil de la paret. Més fàcil i tot que el 5c de l'agulla.
El Ano de Venus, 6a+. L'entrada no és fàcil però el pas difícil és encara anar del segon al tercer seguro. Hi ha un escape per la dreta però el pas original per l'esquerra obliga a fiarse molt de punxetes pels peus. Afortunadament supermiquel l'equipa. Jo de segon la trobo fàcil, que és el que passa amb les vies tècniques de peus, que de segon semblen menys.
Filigordas, V+. Li fem un intent però el primer pas està assegura per una autèntica ruina i la deixem estar per...
Slowhand, 6b, *. Molt atlética i molt maca. El pas del segon al terce seguro és molt físic. Després encara té un pas potent per arribar a la reunió que es pot evitar per la fisura de la dreta sense moure gaire el grau que com a tota l'escola té fama de dur. Em costa equipar-la i després de segon l'encadeno fins l'últim seguro. Jó! Quina pena caure aquí!
Hi ha uns nois probant un 6b que es diu Chorrera que té molt bona pinta. Encara hi ha un 6c - Sostret - a la dreta que sembla pecata minuta.
Sunday, December 03, 2006
L'edat d'or
Unes dècimes de febre i compromisos familiars van posar en risc la meva sortideta de dissabte. Afortunadament vaig tenir en compte el gran recurs que representa el boulder que en un parell d'hores escasses et deixa llest per a la planxa. De fet fluixet com em trobo de força pura vaig pensar que una visiteta a Can Boquet no em faria cap mal.
Ben abrigat i estrenant el termo vaig fer-me el recorregut que sempre faig al sector clàssic, de cinqué en cinqué. Alguns van sortir i uns altres no. Tal com em temia em falta força de dits i per la força de dits res millor que fer boulder. Vaig trobar el bosc més net de matoll que mai i els passos molt marcats amb magnesi. Però la novetat principal es la presència d'un alemany que es veu que ja fa més d'un any que hi viu. És un noi una mica empanat però molt educat que es veu que recull la brossa i passa l'escombra. Tot ell fa l'efecte de ser un señor del bosc: la olor a fum, els peus de hobbit, les càries... Escala molt bé!
En definitiva vaig dedicar el dissabte a entrenar. Perquè en roca natural també s'entrena. Si apliques el principi de millorar els punts febles entrenes. I si programes les sortides també entrenes. Ara per ara sembla que la premsa divideix als escaladors entre els que entrenen i competeixen (Patxi Usobiaga, Ramonet, Edu Marin) i els que sol escalen en roca (Chris Sharma, Dani Andrada, Dave Graham).
Sol cal veure'ls escalar plegats per entendre que aquesta separació és artificial. Molts d'ells s'han ajuntat ara per passar l'hivern a Siurana. Tant l'Edu com el Sharma acaben d'encadenar La Rambla. Segurament en Dani i en Dave la repetirán. Encabat es possible que tots baixin a Andalusia a provar Chilam Balam, la via de moda. En Sharma ja venia d'encadenar el seu mega projecte a Mallorca i en Ramonet acaba de fer 10 vies de més de 8b+ (incloent el seu tercer 8c a vista) en una curta estança a levant. És l'edat d'Or de l'escalada esportiva.
La gràcia es que aquesta edat d'or es pot seguir gairabé en directe per internet. Aquí van alguns enllaços:
Video de Chris Sharma en el seu mega projecte de Ses Pontax (i un altre)
Vídeo de Ramonet a La Rambla
Dave Graham parla de la seva estança a Siurana
Blog de Yuji Hirayama
I gràcies a en Peter un Iker Pou a Action Directe
Ben abrigat i estrenant el termo vaig fer-me el recorregut que sempre faig al sector clàssic, de cinqué en cinqué. Alguns van sortir i uns altres no. Tal com em temia em falta força de dits i per la força de dits res millor que fer boulder. Vaig trobar el bosc més net de matoll que mai i els passos molt marcats amb magnesi. Però la novetat principal es la presència d'un alemany que es veu que ja fa més d'un any que hi viu. És un noi una mica empanat però molt educat que es veu que recull la brossa i passa l'escombra. Tot ell fa l'efecte de ser un señor del bosc: la olor a fum, els peus de hobbit, les càries... Escala molt bé!
En definitiva vaig dedicar el dissabte a entrenar. Perquè en roca natural també s'entrena. Si apliques el principi de millorar els punts febles entrenes. I si programes les sortides també entrenes. Ara per ara sembla que la premsa divideix als escaladors entre els que entrenen i competeixen (Patxi Usobiaga, Ramonet, Edu Marin) i els que sol escalen en roca (Chris Sharma, Dani Andrada, Dave Graham).
Sol cal veure'ls escalar plegats per entendre que aquesta separació és artificial. Molts d'ells s'han ajuntat ara per passar l'hivern a Siurana. Tant l'Edu com el Sharma acaben d'encadenar La Rambla. Segurament en Dani i en Dave la repetirán. Encabat es possible que tots baixin a Andalusia a provar Chilam Balam, la via de moda. En Sharma ja venia d'encadenar el seu mega projecte a Mallorca i en Ramonet acaba de fer 10 vies de més de 8b+ (incloent el seu tercer 8c a vista) en una curta estança a levant. És l'edat d'Or de l'escalada esportiva.
La gràcia es que aquesta edat d'or es pot seguir gairabé en directe per internet. Aquí van alguns enllaços:
Video de Chris Sharma en el seu mega projecte de Ses Pontax (i un altre)
Vídeo de Ramonet a La Rambla
Dave Graham parla de la seva estança a Siurana
Blog de Yuji Hirayama
I gràcies a en Peter un Iker Pou a Action Directe
Subscribe to:
Posts (Atom)