Recordo haver-hi anat fa temps però aquest cop em va costar força trobar l'aproximació. Les indicacions de la Guia "Barcelona y alrededores" no son gaire útils. A més hi ha dos maneres d'arribar-hi. Una pel merendero de Can Roca - que costa de trobar - i l'altre pel centre d'educació ambiental Cal Ganxo. Us deixo un mapa d'aproximació a aqueta masia. Ara no es pot arribar en cotxe perquè la pista encimentada que hi porta està tancada. S'ha de deixar el cotxe al pàrquing previ i un cop a la casa caldrà seguir un camí de terra que surt recte fins que després de fer uns 500 metres veiem la paret a sobre nostre. La pedra es troba segons pujem a la dreta de la vall i no es veu fins que no estem ben bé a sota moment en el que haurem de sotir del camí per atançar-nos-hi camp a través.
Trobarem vies d'uns 10/15 metres repartides en dos sectors, una agulla amb 5 itineraris de presa petita i a l'ombra i la paret principal amb una desena d'itineraris atlètics. La roca és molt bona. La majoria de noms i graus estan pintats a peu de via. L'equipament és molt irregular. Hi ha itineraris amb químics, d'altres amb espits que caldria canviar i uns pocs que alternen les dues categories: un químic, una ronya, etc. (???!!).
Crec recordar que a l'agulla les vies serien d'esquera a dreta 6a, 6c, 6b, 5c, 6a+.
A la paret principal més o menys 6a, 6b, 6b+, 6c, 6c+, 7a, 7b, ?, ?, 5c, 6b, 7c, ?, ?
Ara la collita.
Lila, 6a, *. Bona via i amb bona presa. És el 6a de l'esquerra i la més fàcil de la paret. Més fàcil i tot que el 5c de l'agulla.
El Ano de Venus, 6a+. L'entrada no és fàcil però el pas difícil és encara anar del segon al tercer seguro. Hi ha un escape per la dreta però el pas original per l'esquerra obliga a fiarse molt de punxetes pels peus. Afortunadament supermiquel l'equipa. Jo de segon la trobo fàcil, que és el que passa amb les vies tècniques de peus, que de segon semblen menys.
Filigordas, V+. Li fem un intent però el primer pas està assegura per una autèntica ruina i la deixem estar per...
Slowhand, 6b, *. Molt atlética i molt maca. El pas del segon al terce seguro és molt físic. Després encara té un pas potent per arribar a la reunió que es pot evitar per la fisura de la dreta sense moure gaire el grau que com a tota l'escola té fama de dur. Em costa equipar-la i després de segon l'encadeno fins l'últim seguro. Jó! Quina pena caure aquí!
Hi ha uns nois probant un 6b que es diu Chorrera que té molt bona pinta. Encara hi ha un 6c - Sostret - a la dreta que sembla pecata minuta.
No comments:
Post a Comment