Margalef

Serà l'últim cap de setmana que escalo amb en Roger durant una llarga temporada. Marxa cap a Sudamèrica en una volta que durarà mesos. M'alegro moltíssim per ell. I l'envejo alhora.

Baixem a Margalef amb la calma. Realment tota la comarca es espectacular. Les carreteres que semblen d'una altra època. Els paratges abandonats.

Teniem idea d'anar a l'altre costat del riu a on estan els sectors Pessigafigues i Verdures però estan a l'ombra i com que no tenim moltes ganes de patir preferim el megaclàssic sector Can Torxa. Hi ha molta gent però com que arribem tard tenim lliures les vies per escalfar i quan anem a més la gent ja deixa lliures les altres.

No cal que parli de la qualitat de la roca, oi?

Trumfus Peluts. V+. *. Facileta fins al final que has de tibar d'una moneda.

L'escorpí. 6a. **. Més dificileta que l'anterior casi caic a mitja via. És trovar-li el canto.

Julivert. 6a+. **. Cuñaoooooo! Un consell, millor començar pel megacanto de més a la dreta i saltar-se el primer seguro. Després del bombeig inicial la cosa està en anar aguantant. S'arriba a una repisa. Per sortir has de fer un passet i xapar, així que si caus t'estampes. Com que no tinc ganes de trencar-me el tormell que ja tinc trencat i apedaçat poso la cinta, m'agafo, passo la corda, baixo a la repisa com si no hagués passat res i cap a dalt. Amb tots els meus respectes es podria haver protegit una mica millor, oi?

¿?. 6a+. *. Passet a l'entrada, pim pam, una planxa que em costa el nom del porc i quan em veig a la cadena em tira enrera l'aleje final. Arribo a agafar el canto de xapar la reunió però prefereixo DESGRIMPAR i baixar-me. Has de fer una bona compressió per a xapar la reunió i no tinc el braç esquerre tan neumàtic. Humiliant...

Somiatruites. 6b+. **. Aprofitant el diedre arribo al tercer seguro, que és a on està el pas més difícil, i a partir d'allí l'equipo descansant aquí i allà. Com que els seguros estan a prop no costa arribar a la cadena però encadenar-la tota ja seria una altra cosa. Sol el tram final a partir de la repisa té una resistència considerable. Una petita joia.

Jo ja estic com un popeye i és just ara que Roger es troba escalfat. Prova Supercalcàrea, 7a, *** i li surt sense despentinar-se. Jo la faig de segon com qui fa boulder: penjant-me a cada cinta. La veritat es que hi ha més presa del que sembla i la roca és BRUTAL. Els primers metres son difícils i a partir d'aleshores recorda a una placa de la Cova de l'Arcada. Pero amb SUPERCALCARI!

Pujem a dormir a l'Ermita de Sant Salvador. Concert de Dijeridoo pels senglars (en vem veure un de ben gros). Nit unànime que diría Borges. Els hotels estan bé però a on hi hagi una nit al ras... Això sí, cada dia l'Ermita està més concorreguda. Al final ens ajuntem com 5 cotxes!