Surroca

Diumenge sessió doble. Amb la Noelia, la Marta, l'Elia i l'Albert Matojero vem pujar al Ripollés per escalar al matí i assistir a la cloenda del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló a la tarda.

Per escalar ens vem decidir per Surroca, una escola petita situada en un paratje preciós a on no havia estat mai. Hi ha una trentena de vies sobretot de cinqué i sisé grau molt ben equipades y que poden presumir d'una roca sovint boníssima amb unes gandes com les de Vilanova de Meia i el tacte de la pedra del Todra. No tot és bo però les vetes vermelles son de somni. Tot i els arbres a peu de via a la paret fa sol, sobretot a l'esquerra a on hi toca gairabé tot el dia. L'anfiteatre central deu ser un bon lloc per l'estiu amb ombra per la tarda. Respecte a les ressenyes la veritat es que em va semblar més entenedor el cròquis del Vèrtex nº 178 que el de la guia del Ripollés tot i que qualsevol d'ells és prou útil.

En un primer moment vaig intentar seguir la dificultat dels llargs de "La chica del Martini", una via de la Roca dels Arcs que m'agradaria fer, imaginant que estava fent la ruta i que em tocava primer 6a, després Ae, etc. i així anar simulant tots els llargs. Una forma com una altra de seguir un fil. Però al final les coses van com van, un s'hi posa a escalar i escala. Pel que vem veure una costum local és començar per l'esquerra i anar movent-se cap a la dreta. Així doncs vaig pujar les tres vies de més a l'esquerra que jo diria que son 6a, 6a+ i 6a respectivament - nº1, nº2 i nº3 del Vèrtex -. Encabat un 5+ boníssim que el Vèrtex numera com a nº8. Després el 6a a la dreta del tot, ja passat l'anfiteatre - TOTAL BRUTAL!! una de les millors vies que he fet en temps, un mur verticalíssim de preses generoses, pim-pam, pim-pam, el cor a tope, sembla que estiguis fent la cursa de La Mercè - i un 6c (nº20) en lleuger desplom que va montar l'Albert i que em va fer ràbia provar de segon perquè li vaig veure color de sobres.

Per a un escalador de 6a/6b l'escola és un deliri. La graduació suau, l'estil atlètic i l'equipament més que correcte conviden a aventurar-se en graus superiors. A poc que pugui hi torno!