Sitges-Sant Feliu

Diumenge vem aprofitar l'últim dia de primavera abans de l'hivern (!!????) per a fer la primera sortida del calendari 2007 que queda més o menys així:

Sitges - Sant Feliu - 21 Gener
Cap de Creus - 11 Febrer
Pla de lleida o Manresa, Navàs, Puigreig, Casserres - 4 Març
Montsec - 25 Març
Montseny - 15 Abril
Baixa garrotxa o Collsacabra - 6 Maig
Alta garrotxa - 27 Maig
Cadí - 17 Juny
Pirineu - 8 juliol

Per estrenar-nos res millor que una Sitges-Sant Feliu. A l'estació erem 12!! Quin èxit! La veritat és que no costa res fer un calendari i així si més no ens juntem tots i xerrem una estona. Un cop a Sitges l'Albert, que és tot un gourmet, ens va portar a esmorçar a la Penya Blanc Blava.

I amb l'entrepà a la panxa cap a amunt... seguint el GPS, es clar. El GPS del Sergio, que jo no en tinc (encara). Ja no sé viure sense ell. No sol serveix per a marcar la ruta sinó que després pots volcar les dades a un servei tant imprescindible com el Wikiloc i com que en Sergio ja ho ha fet qualsevol pot agafar el track d'allí i seguir l'itinerari. Una altra opció és fer servir el llibre de ruta publicat a onaclimb. Els llibres de ruta tenen els dies comptats.

El camí s'enfila de Sitges cap a Palau Novella (el monestir Sakia) però abans d'arrivar-hi es desvia a la dreta per una pista paral·lela a la carretera que porta a Castelldefels. Fins aquí la pista és ampla, a vegades encimentada i la pujada és moderada. Les vistes sobre el mar son d'antologia. Una mica abans d'arribar a un lloc marcat al mapa com a "La Casa Vella" ens desviem a l'esquerra per un caminet no del tot ciclable que ens deixarà a la carretera just a l'alçada de la Collada de Vallgrassa. Estem al cor del Garraf. El paissatge és típicament cárstic, sec, amb roca calcària que sobresurt per tot arreu. Allí atravessem la carretera i anem a parar a una pista plena de tobogans - se'm donen fatal, a on hi hagi una pujada contínua... - que ens deixa a Begues.

A partir d'aquí deixem el socarral del Garraf per endinssar-nos en una vall humida i ombívola que ens porta fins a Torrelles. Ara la roca que es veu és arenisca vermella,c anvi total d'escenari. Un cop a Torrelles vem provar d'arribar a Sant Vicens dels Horts per camí de muntanya però ens vem perdre. La zona és un laberint de camins abandonats que porten a camps llaurats. Amb més temps haguèssim encertat però després d'atravessar uns quants marges amb la bici a coll ens vem deixar emportar per una pista que baixa directament a la carretera de Sant Vicenç... i a casa per carretera.

Molt bé, molt bé. Ara la propera és l'11 de Febrer al Cap de Creus: Roses-Cadaqués-Roses. No hi falteu!