Hi ha qui no té por a caure...
A mi en canvi em fa una mica de basarda.
Concretament de la por a caure parla en Dave McLeod en una de les entrades al seu blog d'entrenament.
En Dave ha escalat vies tan dures com "A muerte" (9a, Siurana) i tan perilloses com "To Hell and Back" (E10, 6c = 8c + si caus et mates...). A més és entrenador d'escalada i escriu força bé.
De l'entrenament d'escalada en tinc prou amb quatre nocions bàsiques però l'entrada sobre la por a caure em sembla força interessant ja que és una de les asignatures pendents de tots els escaladors. Provo de traduïr-la parcialment per si a algú li resulta d'interès:
"Una de les coses que escolto més sobint als escaladors als que entreno o amb els que escalo és que la por a caure els limita. De fet haig de dir que dos o tres d'aquets escaladors podrien escalar ara mateix els objectius que s'han fixat a mig termini senzillament eliminant la por dels seus caps.
Donem una ullada al problema.
Quan parlem de por a caure normalment tenim en compte el concepte de "zona de confort". Els escaladors amb por a caure tendeixen a pensar que els que no en tenen se senten a gust fora de la "zona de confort".
Això és fals.
La realitat es que la seva zona de confort és senzillament més gran. Ells pateixen fora de la seva zona de confort, cosa que passa de tant en tant, però hi estan a dintre la major part del temps (perquè de fet s'està fent cada cop més gran).
Cada cop que esculls quedar-te a dintre de la teva zona de confort i evites la sensació desagradable de la por a caure, la teva zona de confort es fa més petita. Caure es converteix cada cop en qualcom menys familiar i tornar enrera en qualcom més comú. El principi d'entrenament més bàsic diu que "Et converteixes en el que fas" així que en comptes de progressar t'estàs desentrenant.
Al final la teva zona de confort és fa extremadament petita i fins i tot el fet d'estar en una paret et fa sentir insegur. L'escalador es torna poruc. Aquest escaladors deixen l'escalada o escalen amb una sensació de frustració permanent.
En comptes d'això els escaladors han de sortir de tant en tant de la seva zona de confort, per exemple en una de cada cinc vies que fan, o potser una vegada cada cop que surten a escalar. Has de sentir la por a caure i l'has de patir momentàniament. I encabat te n'adones que no ha passat res. La teva zona de confort creix una mica. I així les rutes que et semblaven una mica confortables passen a ser completament confortables.
AIxí que intentar sentir-se segur el 100% del temps fa que el confort comença a ser cada cop més difícil de trobar. Contrariament acceptar el patiment i encarar-se a la por el 10% de les vegades significa un confort en el 100% del temps.
Així doncs procura passar una mica de por per tal de sentir-te confortable i més lliure que abans.
Malahuradament no hi ha una altra manera."
La traducció és una mica pávelsematao. L'original el teniu aquí:
http://onlineclimbingcoach.blogspot.com/2007/11/fear-of-falling.html
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
10 comments:
Gràcies per la traducció.
Crec que te molta raó i sembla força sencill però desprès, devant d'una vía, quan has de superar un seguro...moltes vegades costa molt superar un pàs fàcil.
En fi, tant de bo jo tingues menys por...almenys ho intento cada egada que surto.
no si a mi em passa igual... aixx, assignatura pendent eterna.
Gràcies per la traducció, si hagués hagut de llegir l'original no hagués entès gairebé res!! Je, je (sí, l'anglès, juntament amb la por a caure també m'és una assignatura pendent!!).
Bona entrada!.
Això és cert,i ho puc certificar,per que en soc un clar exemple en les meves escalades "d'acomodament en la meva zona on em sento a gust" o zona de confort.
Aquest aspecte es pot aplicar a totes i cadascuna de les coses que fem en la vida...com quasi be tot en psicologia.
Josep: Mmmmm... així doncs "zona de confort" és un terme més ampli usat en psiquiatria? Interessant, interessant... Indagaré...
Raquel: llegint el teu blog no puc més que pensar que la teva "zona de confort" és tan extensa com el teu club de fans!!!
;-)
Veig que t'interessa (com a mi)aprofundir en tots i cadascun dels aspectes relacionats amb l'escalada.
Si no fos per que soc un mandrós,escriuria més articles al blog,parlant de tots aquestos aspectes que comento...Quin mon més apassionant!!.
Si vols llegir quelcom més sobre això(i ja que entenc que domines l'anglès)entra aquí:
http://www.warriorsway.com/
Que vagi de gust.
Gràcies Josep!
La por a caure, tot un clàssic que depèn de tantes coses... Moltes vegades tenim por en llocs on no n'hauríem de tenir i arrisquem en llocs on un error ens pot fer molt mal.
I realment quan caus no et sols fer mal, excepte de tant en tant !
MOlt bona definició! gràcies, me l'apunto. Jo però tinc un problema, sempre que he caigut m'he fet mal! i clar costa així perdre la por, però sóc mesell i faig el que diu, m'exposo i de moment, i toquem fusta, fa temps que no prenc mal...
Si us plau, que ningú prengui mal!!
;-)
Post a Comment