Saturday, January 05, 2008

Can Boquet

Arribo massa d'hora i m'entretinc tot sol al Sector Clàssic. Encabat vaig a buscar a Alba i a la resta de la crew al Sector Nou. El boulder no és ni millor ni pitjor que les altres modalitats de l'escalada. És, això sí, molt cansat. Ara, ja a casa, gairabé no puc ni subjectar la tassa de té que tinc a les mans.

Passejar pel bosc a l'hivern no té preu. Fem de boletaires tot i que el nostre objecte de desig no és comestible: busquem línies en grans códols erms que recorden a escultures mayes - aquí el cap d'un rei, més enllà un deu ajagut -. Serà possible pujar per aquí? Com es comença, amb la ma dreta o amb l'esquerra? Algú pot pensar que la roca amaga missatges secrets que el bon escalador ha de desvetllar però no és ben bé així. La roca no amaga cap missatge. És com voler trobar inteligència en la mirada d'una vaca. La roca... és roca. Pero creure el contrari és un dels jocs més interessants que conec.

2 comments:

Anonymous said...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the TV de Plasma, I hope you enjoy. The address is http://tv-de-plasma.blogspot.com. A hug.

Joan Jorro said...

un saludo JOSEP, em fa il-lusió trobar-vos encara que sigui per l'internet.VEIG QUE ENCARA NO HE PERDUT LES GANES D'ESCALAR.
UNA ABRACADA DESDE EL MAERESME ;JORRO