Saturday, December 29, 2007

Rocamaura: la torradora del Baix Empordà!

A la plana de l'Empordà el termòmetre marcava 2º. A peu de via es podia estar sense samarreta. A poc que llueixi el sol Rocamura és un forn. Així que passo a recollir a en Roger per la Bisbal i ens hi atanssem.



La zona és una atalaia sobre la plana de Pals, amb unes vistes impresionants del golf i del Cap de Begur.



L'escola està composada per tres sectors perfectament ressenyats a Activitats de Muntanya. El més popular és de l'"esquerra" - tot i que realment és el central - a on trobarem una vintena de vies de 5b fins a 7a+. No confondre amb la paret que es veu veu des del pàrquing que és la Torre Moratxa.

Per anar als sectors esquerra i dreta cal seguir el camí que surt del pàrquing en direcció al mar fins que aquest s'enfila a sobre de la carena de la paret. En aquest punt baixarem per un corriol fins a peu de via.

La roca recorda a vegades al Pic del Martell i a vegades al Pas de la Mala Dona.

Vem fer una mica de tot. Per escalfar ens vem entretenir al triangle de l'esquerra a on recomanaria la via nº1 (5b) i la nº20 (6b, potser menys) - molt curta però maca -. La nº19 és bona però deu ser el 6b amb l'entrada més difícil del món. I la nº3 (6a) patina una miqueta.

Després vem passar-nos a la placa gran. La nº8 (5c) sembla un llarg del "Peñón de Ifach": vertical, equipada amb spits i amb alguna presa inestable. Després en Roger fa "Ànsia Vertical" (6c+) - molt bona - i Scadel (6c+) que provo en top rope i em sembla duríssima. Hi havia gent fent la nº9 (6c) i ens van dir que era també molt bona. Si torno la provo.

Passem al desplom que hi ha a sobre del triangle i en Roger fa "La del pare" (7a). Jo m'apunto al top-rope. La via sembla una seqüència de rocòdrom a on vas d'un canto picat a un altre. En fi, en tot hi ha un equilibri, pero jo diria que hi ha masses picats. A mi no m'agraden gaire, entre altres coses perquè rellisquen i tens el risc de que et patini un dit i et lesionis els altres per sobrecàrrega...

Tornem a la placa a on en Roger prova la nº13 (7a+). Dificilíssima!



I acabem en la millor via del dia - segons el meu parer -: la nº15 (6a+ ó 6b, ben bé no sé), una fisura-babaresa atlética que es disfruta de principi a fi. Totalment recomanable.

La veritat es que escalar amb el mediterrani a l'esquena no té preu...

2 comments:

PGB said...

Rocamaura està prou bé :)
la 18 6b? no deu ser la 19? La 18 deu estar entre el V+ i el 6a...

A veure si quan acabi el projecte, fem escalades per l'Empordà! :)

Josep Rivera said...

Eeeefectivament, és la nº19, ja està canviat. Gràcies per la correcció!

Doncs això, a veure quan ens veiem!